Son Armadans, barri residencial i turístic de Palma, situat entre el torrent de Sant Magí, el bosc de Bellver i el barri del Terreno, rep el nom de l’antiga possessió de la qual encara es conserva la torre (dita també de l’Almirall), probablement construïda per encàrrec del Sr. Joan Ot Armadans. La parcel.lació fou impulsada pel Sr. Lluís Fàbregas Gelabert i després pel Sr. Joan March Ordinas.
El 1935 s’inicià la construcció de l’església de Santa Tereseta de l’Infant Jesús, que inaugurà el Bisbe Miralles el 1938. Primerament el solar, cedit per la Sra. Eleonor Servera de March, estava situat al voltant de la plaça Churruca. Després els administradors de la Sra. March oferiren doblar la capacitat del solar si l’església es situava al carrer Almirall Bonifaz. Els nous terrenys presentaven una major dificultat per a la seva construcció, però s’acceptà la proposta pel fet d’incrementar significativament la seva extensió.
D’aquesta manera les barriades de Santa Catalina i El Terreno, separades per camps d’ametlers, quedaren unides.
Al llarg de l’estiu de 1960 fou quan el Sr. Rector D. Dionís Sastre Alonso suggerí la idea d’un col.legi parroquial al Sr Bisbe D. Jesús Enciso Viana, suggerència que aquest va aprovar d’immediat. I d’aquesta manera un laboriós i discret que fer dugué a inaugurar oficialment el 28 de setembre de 1961 amb 24 alumnes el Col.legi Parroquial de Santa Maria. Pensava D. Dionís que a més de donar un gran servei a nombroses famílies, constituia un mitjà eficaç per establir un cordial i assidu contacte de la parròquia amb les famílies de la feligresia.
A la cuina del local parroquial, el que aleshores ja era escolà de la Parròquia, D. Antoni Font Monserrat ajudat per la seva mare Margalida, va començar el menjador escolar amb 12 alumnes. Com a cosa curiosa cal apuntar que els anuncis, convocatòries de reunions, començament i acabament de curs s’anunciaven al Full Parroquial que donaven els diumenges a la Parròquia de Santa Tereseta.
El primer transport escolar era un taxi que cada dia recollia els alumnes que venien de Gènova i els acompanyava a l’escola.
L’edifici primitiu, casa parroquial, quedà petit i antiquat a les noves necessitats. Així en el curs 66-67, després d’haver adquirit el solar veïnat el 1962, se construí un nou i modern edifici i un camp d’esports. L’edifici que es va construir constava de tres plantes i un pati cobert (porxo de les columnes).
En aquest curs i en el següent funcionaren les classes de parvulari (amb dues seccions de jardí d’infància, per a nins fins a 4 anys), Preparatòries Inferior i Superior, Ingrés i Batxillerat Elemental.